Heddy Honigmann va néixer el Perú el 1951, filla d’immigrants jueus procedents d’Àustria i Polònia supervivents de l’holocaust, i és considerada una de les millors realitzadores de documentals. Les seves pel·lícules (ficcions i documentals) han viatjat per tot el món rebent importants premis i retrospectives com a Toronto, el Museum of Modern Art de Nova York, París, Berlín, Lisboa, Minneapolis, Barcelona, ​​Madrid, València, Ontario, Utrecht, Grasz, Chicago i Berkeley, entre d’altres. També ha rebut nombrosos premis per la seva trajectòria com a realitzadora, com el Living Legend Award a IDFA, el Dortmund Honorary Award for Documentary Film, el Hot Docs Outstanding Achievement Award, el Gate Persistence of the San Francisco Films Society Vision Award, el premi J. Van Praag de la Humanist Association als Països Baixos, el premi per la seva contribució a l’art de la realització de documentals al festival de cinema de Tessalònica o el premi Jan Cassies per tota la seva obra del Dutch National Fund for Cultural Films for Television als Països Baixos.

Entre les seves obres destaquen: Buddy, Joke van Leeuwen: a world between two ears, Around the World in 50 Concerts, El Olvido, Forever, Dame la Mano, Good Husband, Dear Son, Food for
Love, Crazy, The Underground Orchestra, 2 Minutes of silence, please, Au Revoir, Metal and Melancholy o Mind Shadows.

“És possible que aquesta pel·lícula sigui la més personal. Sento una forta connexió amb els personatges principals i puc imaginar-me en la seva lluita. Encara no tinc cent anys, però a causa d’una desagradable escoliosi, el meu cos de vegades se sent com el d’una persona centenària. I, no obstant això, malgrat el dolor, encara puc estimar la vida. Mentre sigui així, mentre creixi la llavor de la vida, com una petita fulla que s’obre, la vida segueix sent digna de viure i de vegades et sents immortal. Després vols escriure un altre poema, fer una altra foto, actuar una vegada més per al públic, fer una altra pel·lícula.”