Tenim un estil de programació ben característic: cinema indie de denúncia i artístic, “joies cinematogràfiques”, properes al cinema d’autor europeu, llatinoamericà, al nou cinema català o a l’indie nord-americà, tot i que la procedència de les pel·lícules és molt diversa, per tal de mostrar conflictes de tot el planeta. Són pel·lícules que també es caracteritzen per tenir una fotografia artística, i per oferir mirades minimalistes dels conflictes, i no genèriques, pel·lícules que expliquen petites històries de gent comuna, el seu dia a dia, posant el focus en les persones i no en les dades. Relats on l’espectador fa un viatge immersiu en la problemàtica i empatitza amb els protagonistes des de la pròpia pell.  Un cinema autèntic, de la gent comuna, compromès socialment, un cinema que doni veus diverses i de persones diverses, que capti la vida i els problemes de la gent treballadora. I que el cinema fet des del privilegi de poder-lo fer, sigui conscient d’aquest privilegi i representi la diversitat de la societat amb una mirada crítica.

També hi ha espai per obres d’anys anteriors i retrospectives, pel cinema familiar dedicat als infants a la secció La Canalla, pel cinema per a adolescents a la secció PROTEENS, o per les maratons de cinema d’humor. En definitiva, el Protesta vol ser una festa del cinema social que convidi els ciutadans a viure l’experiència del cinema social d’una forma ben diferent.

Anar a veure una pel·lícula al Protesta és una experiència, no és només anar al cinema, sinó que abans i després de veure les pel·lícules sempre passen coses a la sala, des de presentacions amb els equips de la pel·lícula, debats amb expertes sobre el tema del film, música, sortejos, dansa, monòlegs o espectacles sorpresa. El fet de veure una pel·lícula al Protesta és una experiència creativa i festiva, volem crear una comunitat formada per molt més que espectadors, volem que siguin partícips del festival, volem generar una comunitat real.