Sóc una persona disfrutona, amb molts interessos diferents i un perfil bastant eclèctic dins d’aquesta nova organització. Mai havia fet un currículum intentant explicar tots els àmbits en els què em moc, som-hi! Nascuda a Sabadell i vigatana de ja fa uns quants anys (15!). Sóc cirurgiana general, subespecialitzada en tiroides, i professora a la facultat de Medicina de la UVIC-UCC. La meva professió, sobretot quan vaig començar a exercir, era bastant més masclista del que podia tolerar, i això em va portar a buscar respostes i refugi en la creativitat i l’activisme. Primer, vaig començar a dibuixar petits gags i memes com a arma de combat contra el privilegi. Ara col·laboro amb El9nou, el Setembre i el Estafador, entre d’altres. Quan vaig sentir que amb això no n’hi havia prou, em vaig unir a l’Ortiga Feminista de Vic, on he militat, m’he format i m’he vinculat amb entitats i el territori. També he fet música des de ben petita, actualment estic reprenent aquesta vessant cantant amb Mel i Fusta trio. Ah! I un podcast, però això potser us ho explico prenent una birra!
Em van proposar entrar al Protesta per a coordinar les activitats. No vaig saber dir que no i aquí estic, feliç de fer coses noves i d’aprendre envoltada d’aquest equipàs :)
El primer que he de confessar és que, tot i generar-me curiositat i interès, mai he estat gaire cinèfila. Fins ara m’ha agradat veure pel·lícules quan les he pogut compartir, però degut al meu cul inquiet m’he passat la vida amunt i avall i, per tant, mai ha estat una prioritat. Almenys fins ara! I doncs? Què faig jo organitzant un festival de cinema? Quin sentit té? Doncs com sabeu, tot a la vida va més enllà del que sembla a simple vista, i tot i que el Protesta ho deixa entendre amb el seu nom, fer cinema, veure cinema, projectar cinema, compartir cinema… té molt a veure amb com estem i ens relacionem en el món on vivim. I aquí, sí que hi tinc a dir! (A més, el Festival Protesta, com ja sabeu, no només fa cinema!) I en aquest anar i venir que us comentava, alguns dels àmbits amb què he estat vinculada i hi he destinat part de la meva vida, són l’educació, tant formal com no formal, però també social; i l’internacionalisme. (M’he passat la vida entre escoles, espais d’educació no formal i projectes socials i polítics, tant a Catalunya com a altres parts del món).
Així doncs, i tornant al tema, dins el Protesta jo coordino la part d’Acció-Cinema, que és la part dedicada específicament a portar a la societat una mirada crítica i amb perspectiva global, centrada a crear consciència de les relacions que s’estableixen i dels impactes que generem, sobretot, contra el Sud Global. Finalment, i més enllà de la meva tasca concreta, entre tot l’equip cooperem en els diferents àmbits, perquè el Protesta pugui seguir viu.
Mig catalana mig segoviana. Per pronunciar correctament el meu nom, has d’haver fet una immersió lingüística al bell mig de la Plana de Vic. És a dir, podent marcar ben neutre la primera “e” quan em crides. De començar un camí per fer medicina a estar matriculada a la UAB estudiant Antropologia Social i Cultural. Amb l’ordinador ple d’enganxines combatives, algun tros dels cabells rapats i la tauleta de nit plena de llibres comprats a la Ciutat Invisible, no fa de tant sorprendre que la cosa hagi anat així. Ara mateix, per mi, aquesta carrera transcendeix allò acadèmic i ho sento com alguna cosa més propera a la identitat i a la manera en què vull habitar el món. Ser la tia pesada que es qüestiona fins el més mínim detall del que l’envolta, sembla que ha estat el que m’ha fet espetegar en aquest equip estupendu del Protesta.
A vegades em confonen amb un galet de Nadal, no perquè estigui boníssima, sinó perquè diuen que em troben fins i tot a la punyetera sopa… Coses del multitasking i de la multimilitància. Intentaré, doncs, que formar part de molts espais de la xarxa vigatana i osonenca puguin servir per fer que el target d’aquest festival sigui més divers i plural. Quan em van proposar ser la persona responsable de l’Àrea de Públics, no vaig dubtar en dir que sí. Aquest cop, el PDPQ m’ha anat genial, perquè per res em perdria aquesta oportunitat de participar en un projecte que fa que Vic moli cada dia una mica més; generant espais transformadors amb incidència política i una programació cultural riquíssima, amb una mirada interseccional i crítica.
Del Lluçanès, afincada al Remei. Soc fotògrafa i també em dedico a la comunicació i gestió de projectes culturals. Des de que tinc memòria que he estat vinculada a diferents iniciatives culturals del territori. Formo part de l’equip motor del festival Cantilafont, al Lluçanès. He format part de la Jazz Cava i em vaig cortir durant l’etapa al capdavant de la revista LaRella, actualment també formo part de l’equip del Festival Escena Poblenou, a Barcelona. M’obsessionen les petites grans coses (un raig de llum em pot tenir mig dia entretinguda) i, paradoxalment, la recerca de la perfecció sovint em fa deixar projectes a mig fer.Faig moltes fotos i no en publico gairebé cap. Tot molt coherent. Aquest any m’incorporo al Protesta per encarregar-me de la comunicació. Si en algun moment no us assabenteu de res… segurament és culpa meva!
De petit les profes deien que sempre estava als núvols imaginant ves a saber què… Doncs mira, no anaven tan equivocades, em dedico al món del cinema, el d’explicar històries amb imatges, com a realitzador audiovisual i responsable de fotografia (TV3, CREAF, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Unió Europea, Ajuntament de Barcelona, UOC, i productores com La Kaseta o Polar Films). He treballat en pel·lícules documentals just sortides del forn com MUMS, l’odissea de dues dones que intenten ser mares, o ROQUES, la vida d’unes dones pageses molt especials, les matonaires. I fa poc vaig decidir posar-me en una altra odissea, la de dirigir la meva òpera prima, VIDEOINSTAN, sobre l’últim videoclub de Catalunya. També formo part de l’equip de Reverso Films, distribuïdora i productora de cinema indie. Ah, i per aprofitar el poc temps lliure que em quedava, també desenvolupo nous projectes culturals com el TRIESCAPE o la mostra d’art urbà d’Osona.
Ostres, m’oblidava del Protesta! Sóc el coordinador artístic i de programació de llargmetratges. O sigui, que ens passem tot l’any mirant pelis, creant excels llarguíssim amb les que ens agraden (les que són mel!), i fent llargues quedades amb l’equip de programació (amb birres o Kombucha) per fer la tria de pel·lícules. I a tot el que sigui imatge, m’agrada posar-hi cullerada!
Sóc sabadellenc adoptat, economista i gestor cultural, apassionat per tot el que fa créixer els projectes culturals amb ànima. He estat uns quants anys al capdavant del Teatre del Sol i actualment treballo a la Fundació Carulla, impulsant iniciatives culturals amb impacte social. Sempre m’ha motivat trobar la manera que la cultura arribi a més gent i sigui motor de transformació.
Aquest any m’incorporo al Protesta per reforçar l’àrea de Gestió. Així que si veieu que tot va com una seda (o que almenys no descarrila!), una mica també serà gràcies a mi. Feliç d’entrar en aquest equip tan viu i festiu!
Sóc una cineasta catalana establerta a Los Ángeles (però sempre vigatana!). He dirigit projectes de ficció i no-ficció, incloent documentals web i instal·lacions, projectats en espais com el Museo de Arte Reina Sofía (Madrid), la Saatchi Gallery (Londres) o REDCAT (Los Ángeles). El 2018 em vaig traslladar de Barcelona a Los Ángeles per assistir a CalArts gràcies a una beca… I els estudis? Soc graduada del Màster en Documental Creatiu de la UPF-BSM i el MFA in Film Directing de CalArts, on he exercitat de Special Faculty i també com a consultora de guió i edició per videoclips i altres projectes, incloent dos llargmetratges amb estrena prevista per 2025
Al Protesta sóc la responsable de programació de curtmetratges, coordinant el concurs internacional de curts i la xarxa de visualització, i també estic donant suport a l’àrea artística.
Viladrauenca de soca-rel. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Vic, però el meu camí va començar abans, amb un grau superior en Infografia 3D. En acabar la carrera em vaig endinsar de ple en el món laboral, i des de fa cinc anys treballo a la productora audiovisual vigatana La Kaseta Ideas Factory. He participat en nombrosos projectes audiovisuals, molts d’ells de temàtica social, perquè crec que és necessari explicar allò que incomoda i generar esperit crític. Amb el temps he après que no cal viure a Barcelona per fer documentals, ficció o qualsevol altre tipus de contingut audiovisual. Em moc amb més comoditat en tasques de realització i muntatge, i segurament el projecte pel qual se’m coneix més és “Canviant les regles del joc”, sobre el bàsquet femení a la comarca.
Fora de la feina, he estat sempre abduïda per la cultura: cinema, arts plàstiques i teatre. Funciono millor amb l’hemisferi dret, i ser creativa no és una opció, és com soc. Sempre he col·laborat amb les activitats del meu poble, ja sigui des de la comissió de festes o el Festival de Cinema de Curtmetratges de Viladrau, dedicat a la temàtica mediambiental i la sostenibilitat. Cul inquiet, amb ganes d’aprendre alguna cosa nova cada dia i convençuda que cal buscar solucions, no problemes. I sempre he pensat que sobra actitud.
