Rohrwacher, Neus Ballús Montserrat, Estibaliz Urresola Solaguren, Ken Loach o Nadine Labaki, i en podríem anomenar moltíssimes més. Són cineastes que defineixen una determinada forma d’entendre i treballar el cinema, una forma que no és tan sols més vigent que mai, si no que ha sigut present en els més de 10 anys d’història del Protesta. Un cinema exquisit que també fa política, com també la volem fer des del festival projectant aquestes pel·lícules. Com diu el nostre “avi preferit”, Ken Loach: “tot cinema és polític”. Quina carta de presentació pot ser millor que les veus de referència del cinema social? Persones compromeses políticament, que fan autèntiques joies cinematogràfiques, que apel·len per una nova forma de fer cinema: feminista, transversal i amb les cures al centre, sense competir, sense el glamour de l’òrbita capitalista de Hollywood, un cinema autèntic, de la gent comuna, compromès socialment, amb històries petites i locals que esdevenen globals, un cinema que doni veus diverses i de persones diverses, que capti la vida i els problemes de la gent treballadora, que camini cap a l’equitat d’oportunitats en tots els camps de la producció cinematogràfica, independentment de raça, gènere, orientació sexual i un llarg etc. I que el cinema fet des del privilegi de poder-lo fer, sigui conscient d’aquest privilegi i representi la diversitat de la societat amb una mirada crítica. Aquest és el nostre compromís com a festival; mostrar al públic un cinema que lluita des de l’art per canviar l’ordre establert. Això sí, el Protesta serà una festa, la festa del cinema social, amb moltes sorpreses que ens faran riure, cantar, i fins i tot… fer una mica de twerking per qui s’animi!