Agnès Vardà, Alice Rohrwacher, Neus Ballús Montserrat, Estibaliz Urresola Solaguren, Ken Loach, Kelly Reichardt, Nadine Labaki, i en podríem anomenar moltíssimes més. Són cineastes que defineixen una determinada forma d’entendre i treballar el cinema. Un cinema exquisit que també fa política, com també la volem fer des del festival. Com diu el nostre avi preferit, Ken Loach: “tot cinema és polític”. El cinema és una manera de posar llum a realitats ocultes i apujar el volum de veus silenciades. És un mitjà que apel·la a les emocions d’una manera molt directa: el cinema et fa sentir, et permet ficar-te dins la pell de les persones que pateixen injustícies, i considerem que, massa sovint, el que li manca a la societat és precisament sentir i empatitzar més. I quina millor carta de presentació pel festival que les nostres veus de referència del cinema? Persones compromeses políticament, que fan autèntiques joies cinematogràfiques, que apel·len per una nova forma de fer cinema i de fer festivals: feminista, transversal, interseccional, i amb les cures al centre, sense competir, sense el glamur de l’òrbita capitalista de Hollywood, un cinema autèntic, de la gent comuna i compromès socialment, amb històries petites i locals que esdevenen globals, que camini cap a l’equitat d’oportunitats en tots els camps de la producció cinematogràfica, independentment de raça, gènere, orientació sexual i un llarg etc. Volem ser una eina útil per la societat i que generi un efecte transformatiu.

I volem ser un festival involucrat en el territori i els projectes culturals i socials, però sobretot connectat a les autèntiques xarxes socials, les persones. Un altaveu de denúncia a través de les pel·lícules i de tota mena d’activitats.

També declinem la precarització del sector farcida de gent que treballa gratuïtament o mal pagada, i ens oposem a la forma de fer festivals capitalistes copiada del Hollywood més tòxic, amb la superficialitat de les catifes vermelles. Nosaltres, les catifes volem que s’aixequin per mostrar tants abusos i violències patides durant molts anys.

Volem arribar a tots els públics, sobretot als públics amb més dificultats d’accés a aquest tipus d’oferta cultural. Sovint els festivals de cinema que mostren problemàtiques diverses tampoc acaben arribant al públic que s’hi podria sentir més identificat. Per això, el Protesta té la seu i projecta la majoria de projeccions de pel·lícules al barri del Remei de Vic, amb un alt percentatge de població amb pocs recursos econòmics.

Aquest és el nostre compromís com a festival; mostrar al públic un cinema que lluita contra les injustícies des de l’art. Això sí, el Protesta serà una festa, la festa del cinema social, amb moltes sorpreses que ens faran riure, ballar i fins i tot cantar!