La sisena edició del Protesta, del 19 al 28 d’octubre, ha posat el focus en la paritat en la programació de llargmetratges i en la tecnologia com a temàtica.
- 15 llargmetratges, 8 dirigits per dones i 7 per homes. (9 estrenes a Catalunya i 6 a l’Estat)
- 40 curtmetratges (més de 400 presentats a concurs). Uno, La mujer invisible, Cunetas i White han sigut els guanyadors.
- Més de 2.000 persones han passat pel Protesta 2018 durant els 10 dies del festival.
Paritat
Per primera vegada ha arribat la paritat al Protesta, feliçment auto imposada des de l’organització, en la selecció dels llargmetratges projectats. Molts festivals s’han posat com a objectiu, tenir paritat el 2020. Nosaltres ja ho tenim fet!
Temàtica
El títol Protesta 6.0, posa èmfasi en una altra voluntat de l’organització del festival: reflexionar sobre com s’està transformant la societat i la seva capacitat crítica amb l’ús d’internet, les xarxes socials o la intel·ligència artificial. Fakenews, bots, robòtica, aplicacions per lligar, immediatesa i simultaneïtat, likes, algoritmes, infoxicació, connectivitat, virtualitat i molts més conceptes sobre els quals s’ha parlat, discutit, reflexionat i, fins i tot, desconstruït.
A Blade Runner descobríem que en un futur no gaire llunyà –el 2019, que ara ja tenim a tocar– la humanitat seria capaç de crear 2 robots físicament idèntics a les persones, això sí, mancats de sentiments i amb una força sobrehumana. No estem tan lluny d’aquesta realitat, la societat s’està transformant a una velocitat de vertigen i tot allò que és relatiu a internet i al món virtual evoluciona a un ritme que supera la nostra capacitat d’adaptació.
D’una banda hi ha la sensació de ser absorbides per grans quantitats d’informació que no tenim temps d’assimilar o contrastar, perdem el control d’allò que pengem a les xarxes i formem part dels algoritmes que ens transformen en consumidores sense opinió. Però de l’altra banda, tenim la possibilitat d’organitzar-nos en moviments amb més agilitat i a distància, la tecnologia s’ha fet més accessible i tenim la possibilitat de visibilitzar i donar veu a causes silenciades.
Ens agrada o no ens agrada aquesta transformació? Ens fan lliures les xarxes? Qui controla aquesta informació? Basant-nos en totes aquestes preguntes us presentem un cartell, creat per la cooperativa de disseny Partee, que vol ser un homenatge a Fritz Lang i a la seva Metrópolis (1927), a Blade Runner, tant al llibre de Philip K. Dick com a la pel·lícula de Ridley Scott (1974), a Matrix de les germanes Wachowski (1999), a 1984 d’Orwell, o a les sèries més recents Black Mirror i El conte de la criada. Una imatge que, des de l’ull que tot ho veu, ens convida a reflexionar i a ser crítics en l’ús i el consum de les noves tecnologies.
Projeccions
El festival ha tornat a generar un espai per a la projecció, divulgació i difusió del cinema de crítica social que ha arribat a més de 2.000 persones. En total s’han vist 55 projeccions, entre les quals 15 llargmetratges (9 estrenes a Catalunya i 6 a l’Estat) de 8 directores i 7 directors. I 40 curtmetratges (12 de la Selecció Oficial i 28 de la Selecció No Competitiva) que es van seleccionar dels més de 400 que es van rebre d’arreu del món.
Activitats
S’han proposat 22 activitats, com ara la xerrada sobre «Robots i ètica: on ens porta la intel·ligència artificial?» amb Carme Torras, o bé «Bots, els nous organismes de la societat xarxa» amb Efrain Foglia. S’han incorporat nous espais Protesta, com ara el Seminari de Vic, que va acollir l’exposició del col·lectiu «No Callarem». En total 10 dies intensos centralitzats principalment a Vic, però amb tres sessions a Tona, Manresa i dues a Barcelona.
Curtmetratges guanyadors
El premi al millor curt documental ha estat per La mujer invisible de Noemí Chantada. On explica la realitat d’una de tantes dones a les quals la situació de crisi laboral les ha abocat a la prostitució. Només una nit més. Només un mes més. Només un any més.
En la categoria de ficció, el guanyador ha estat Uno, de Javier Marco. Uns pescadors, en un dia de rutina pesquera, troben un telèfon mòbil dins d’una bossa hermètica enmig del mar. I comença a sonar. Un treball que mostra el drama de les persones que creuen en pastera el Mediterrani.
El curt més ben valorat pel públic ha estat Cunetas de Pau Teixidor. Ubicat durant la Guerra Civil Espanyola, explica la història d’una família de pagesos que ha de fer front a l’amenaça feixista.
La menció especial de l’organització ha anat per «White» de David Moya. Des del festival s’ha reivindicat l’humor com una eina vàlida per fer denúncia. El director, que era present a la gala, va voler destacar la importància del tractament de temes com el racisme a través del gènere documental, de ficció i amb un clar humor negre, per generar debats en totes les esferes socials. «Tothom que veu el curt hi té alguna cosa a dir, i el més important és que discutim sobre la xenofòbia i el racisme i li seguim donant visibilitat».
Jurat
Els membres del jurat de l’edició d’enguany han estat Marina Garcés, filòsofa i assagista; Sergi López, actor; Sílvia Quer, directora de cinema; Marc Sanyé, fotoperiodista, Eulàlia Iglesias, crítica de cinema, Andreu Meixide, codirector del Barcelona Creative Commons Film Festival i Yolanda Olmos, membre de Dones Visuals.
Festa Final
El Festival Protesta ha tancat la seva sisena edició amb una Festa Final a l’Atlàntida de Vic on la tecnologia ha estat la gran protagonista. Dos presentadors: el monologuista (Galdric Plana) i la màquina (Anna Busanya) ens han fet posar en dubte els límits de la nostra percepció. Aquest futur que imaginem on la persona i la màquina conviuran ja no és la distòpia llunyana que imaginaven els autors i pensadors del segle XX. Qui està més capacitat per viure emocions: la persona o la màquina? Qui gestiona millor els sentiments? Qui té la capacitat per empatitzar? Al final, res és el que sembla.
L’espectacle ‘Protesta 6.0’ va combinar la música clàssica amb el loop amb la violinista, Sara Fontan, va mostrar la dansa a través d’un skype en directe amb la Laura Marsal i va emocionar amb la veu de la Tiana Dixon cantant ‘Freedom’ de Django Unchained mentre es projectaven imatges reclamant els drets humans arreu del món i en diferents moments de la història. Però en especial, es va voler fer un gest de suport a les persones que actualment estan empresonades i exiliades per motius polítics.
L’auditori, amb més de dues-centes persones entre públic, directors convidats, membres del jurat i col·laboradores del Festival, han assistit a una gala amb buscada intencionalitat d’interpel·lar al públic en tot moment a través d’escaners, de missatges i de reflexions incòmodes sobre l’ús que donem a la tecnologia. Tot plegat amb l’ull que tot ho veu presidint l’escenari. Un ull que ha acompanyat cada dia de festival les projeccions de llargmetratges, com un recordatori silenciós de què ens cal seguir sent crítics en l’ús i el consum de les tecnologies digitals.
PREMI DEL JURAT A MILLOR CURTMETRATGE DOCUMENTAL: LA MUJER INVISIBLE / Noemi Chantada / Espanya
PREMI DEL JURAT A MILLOR CURTMETRATGE DE FICCIÓ: UNO/ Javier Marco / Espanya
PREMI DEL PÚBLIC A MILLOR CURTMETRATGE: CUNETAS / Pau Teixidor / Catalunya
MENCIÓ ESPECIAL DE L’ORGANITZACIÓ: WHITE / David Moya / UK
3 STOLEN CAMERAS / Equipe Media y RåFILM / Sáhara Occidental, Suècia
5105, HISTORIA DE UNA FUGA DE MATHAUSEN / Diego González / España
CHEN LI / Roberto F. Canuto & Xu Xiaoxi / Xina
EU SOU O SUPER-HOMEM / Rodrigo Batista / Brasil
EUSEBIO80 / Jesús Martínez e Iván Molina / Espanya
INLOVE / Jérémie Lopez / França
THE SORROW OF OUR HOUSE / Kirsten Gainet / Russia
WELCOME TO EUROPE / Celia Hernández / Espanya
CARTELL
CARTELL MYSTERY
