La tardor del 2017 quedarà per sempre com una de les dates assenyalades als calendaris quan la societat va sortir al carrer per defensar el seu dret a votar i per reclamar justícia. Han estat dies convulsos i des del Protesta ens hi hem sumat, hem fet pinya i hem fet el que millor sabem fer, un festival de cinema de crítica social. Aquest any hem posat l’art reivindicatiu al centre i l’hem dedicat als nostres avis i àvies que, igual que en el passat, segueixen als carrers defensant els drets de totes nosaltres.

Vic 28 d’octubre. El Festival Protesta ha tancat la seva cinquena edició amb una Festa de les Arts, que ha reunit a l’escenari artistes de diferents disciplines. En l’acte, que ha tingut lloc a l’Atlàntida de Vic, s’han entregat els premis de l’edició d’enguany. A les sis de la tarda la final del festival s’ha iniciat amb la lectura d’un text de Jon Berguer sobre desobediència i amb una cassolada en directe emulant les mostres espontànies que durant setmanes s’han viscut als balcons i finestres de tot Catalunya.

L’actuació de la rapera ‘Sombra Alor’ ha posat el punt de reivindicació musical damunt de l’escenari. L’acte ha estat presentat per Galdric Plana, que ha introduït la temàtica d’aquesta edició amb una dissertació sobre art i crítica social i ha reivindicat l’art com a eina transformadora de la societat. A l’escenari de l’acte, s’hi ha pogut veure i escoltar dansa, música i poesia de la mà dels col·lectius ‘Circlawndia’ i ‘Poetitzant’. Durant tot l’acte els il·lustradors Iris Serrano i Jordi Farrés han estat creant un relat a través de la pintura en una performance artística que ha acabat construint el cartell de l’edició d’aquest any del festival.

Un dels moments que més expectació ha generat ha estat l’aparició a l’escenari de la Paquita, l’àvia de més de 80 anys que protagonitza l’espot d’aquesta edició del festival. Amb un esprai a la mà ha pintat el dibuix construït amb capses de cartó en un gest de denúncia cap a la censura en el món de l’art, temàtica, entorn a la que s’han centrat les activitats paral·leles del festival.

Films guanyadors

Els guanyadors de l’edició d’enguany s’han entregat en l’equador de l’acte final del festival. El premi al millor documental ha estat per “Box Girls” Jaime Murciego, ambientada a Kariobangi, Kenya, explica com l’escola “Boxgirls Kenya” intenta donar eines a les noies per millorar la seva situació en un entorn de pobresa, crim, drogues, violacions i altres abusos.

En la categoria de documental de ficció, el guanyador ha estat “3 gramos de fe” de José A. Campos, que fa una dura crítica als desnonaments a través de la història de la Maria, que al veure’s entre l’espasa i la paret pren una decisió insòlita per salvar casa seva.

Quant al documental més valorat pel públic ha estat “Frontera invisible“, de Nicolás Richat, el testimoni de comunitats colombianes que veuen com la febre de l’oli de palma arrasa hàbitats naturals i els expulsa de la seva terra que acaba concentrada en mans de grans corporacions, tot en nom de la producció de combustible verd.

El festival també ha fet una menció al curtmetratge Bunkers, d’Anne-Claire Adet, una història sofocant de com els sol·licitants d’asil polític a Ginebra s’allotgen en bunkers sota terra a l’espera d’una resolució.

Els membres del jurat de l’edició d’enguany han estat Olga Capdevila, il·lustradora; Valentí Oliveras, director de programació del Clam, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya; David Fontseca, realitzador de documentals i de programes de televisió; Júlia Barceló, actriu; Adrià Bas, periodista i guionista del programa ‘Preguntes freqüents’ de TV3 i Najat El Hachmi, escriptora i mediadora cultural.

L’art i la cultura com a refugi

L’acte final ha posat de manifest la vocació del Festival Protesta de creador d’espais per generar pensament crític. En cinc anys el festival s’ha consolidat i ha crescut en públic, i en projeccions, mantenint l’aposta cap al cinema com a eina de transformació i reivindicant la descentralització de la cultura, el seu accés universal.

En un moment en què sales de cinema i teatre de tot Catalunya estan notant una davallada important en quantitat de públic, el Festival Protesta ha aconseguit mantenir una constant de públic en l’edició més ambiciosa d’aquest festival de cinema de crítica social. En total 11 llargmetratges, entre els quals tres estrenes a Catalunya, s’han projectat al llarg de la setmana. Els films que van generar més expectació van ser ‘Waste land’ i ‘Saving Banksy’, que van posar damunt la taula els límits de l’art.

Durant 10 dies els espais Protesta s’han omplert de persones que buscaven altres per a la reflexió i la transformació social. En el moment actual, el festival s’ha erigit com a un espai refugi.